Pàgina de inici.
Us explico algunes de les caminades que he fet amb el Lluís, les caminades les hem fet sempre en dissabte, sortim de Vilada i ens apropem al punt de inici amb cotxe, i hi tornem al cap de unes quatre hores.
Són notes sobre el camí fet per corriols, camins que havien sigut l'únic medi de comunicació fins a les primeries del XX i que en molts indrets perduraren fins acabada la guerra, com es sol dir encara. Una mena de descripció apresa de la gent del país. La segona mitat del XX va suposar l'aniquilació del modus vivendi de la pagesia, els pocs focs que hi restaven eren les escorrialles d'una gent que no podia fer altra cosa o no volia.
El més comú ja aleshores era trobar les engrunes de cases rònegues i camps convertits en ermots, un paisatge deshumanitzat. Per fortuna la toponímia i els rocs d'en peus o aterrats ens permeten vestir una imatge del lloc i la seva gent enmig d'un únic protagonista, la natura.